In class, we are readding the book Strangers on a Train, and we hat to translate charpter eigth, so here you have the translation.
(theese isn't the right version because my inglish teacher have the original with oll the corrections, soon I will publish it without errors!)
CAPÍTOL 8. EN BRUNO ÉS A TOT ARREU!
Uns quants mesos després, el desembre, en Guy estava assentat a la seva oficina de NY. No tenia ofertes per treball i sentia que la seva culpabilitat per la mort de la Míriam allunyava les persones d'ell. Un home necessita estar pur dins seu per dibuixar plans per bons edificis, i en Guy no es sentia pur.
Estava fent dibuixos de la casa per ell i l'Anne on viurien desprès de casar-se quant va sonar el telèfon.
- Hola Guy, soc en Bruno
En Guy no va dir res i va penjar el telèfon, però aquest va tornar a sonar.
- Et vull veure Guy - va dir en Bruno.
- No - va dir en Guy i va penjar el telèfon.
Aquella nit ell i l'Anne van sortir del seu pis i en Bruno estava allà en la foscor. En Guy estava agafat de la ma de l'Anne i va intentar mantenir la clama.
- Hola Guy.- va dir en Bruno suaument. Va mirar a l'Anne amb gran interès, com si estigués sorprès de veure en Guy amb una dona.
- Hauríem de marxar, hauríem de marxar. - va dir en Guy i es va allunyar ràpidament, encara amb agafat de la ma de l'Anne.
- Oh Guy, només vull... - va dir en Bruno
- Qui era aquest? - va preguntar l'Anne.
- Un home que conec. Vol un treball,- va dir en Guy - no es res.
'Que volia en Bruno?' va pensar en Guy. 'Que es el que vol?'
La pregunta no va desaparèixer, i en Guy no va poder parar de pensar.
Un matí de Gener en Bruno va aparèixer al costat d’en Guy al carrer i va dir:
- Pren-te una beguda amb mi
- No
- Si, - va dir en Bruno. - De què tens por?
- De res,- va dir en Guy. - Semblo espantat?- ('truqueu a la policia!' va pensar en Guy. 'La policia, ara!' però no va poder)
- Doncs, vine a beure alguna cosa amb mi- va dir en Bruno.
En Guy va estar d’acord en anar a un bar.
- Per què no m’havies dit res de l'Anne?- va preguntar en Bruno. - La dona que vaig veure amb tu. Ho se tot d'ella.
- Per què vas fer allò l’any passat? - en Bruno va somriure - Els hi diré que em vas pagar perquè matés a la Míriam , que vas anar a Mèxic i per això ho vaig poder fer sol. Em creuran, Guy.
En Guy sabia que era veritat. Ell va dir:
- Haig de marxar
- Espera,- va dir en Bruno. - Tu mataràs al meu pare.
En Guy va mirar als ulls d'en Bruno. Eren els ulls d'un nen boig. En Guy es va sentir impotent, no podia fer res.
- Aniré a la policia si no el mates!- va dir en Bruno, després va deixar el bar de cop.
A les dues setmanes següents en Guy veia en Bruno fora la seva oficina cada vespre quan marxava. Després va venir la primera carta. Era un mapa de la casa d'en Bruno amb un pla escrit per l’assassinat. En Guy ho va llençar, però les castes tornaven cada dos o tres dies. La vint-i-unena carta deia: 'Vols que li digui a l'Anne la teva part de la port de la Míriam ? Has de matar el meu pare aviat, abans que arribi la segona quinzena de març.' Després en Bruno li va enviar una gran pistola. Tot semblava part d’una mala jugada o una pel·lícula.
En Guy va mirar la seva pròpia arma. L’havia portat quan tenia 15 anys, perquè era petita i maca i perfecte. Agafava l’arma amb compte, va riure i va pensar en quan ell era un nen.
El dia següent en Guy va anar amb l'Anne a la ciutat i van voler anar a veure la seva casa.
- Estarà acabada al març,- va dir en Guy.
- Està be,- va dir l'Anne. - Tindrem dos mesos abans de cansant-se per comprar coses per ella.
- Saps el que...?- va començar a dir en Guy, però després va parar i va mirar l'Anne als costats dels ulls. Volia explicar-li l'ho de les cartes d’en Bruno i la pistola, però no podia. No volia cap secret per a ella, però aquest era el mes gran de tots. De cop la seva vida estava dividida en dues parts, la vida amb l'Anne, i la vida amb en Bruno.
Després van tornar cap a casa de l'Anne i abans de dinar en Guy va anar a donar un vol per el jardí. Va veure la negra silueta d’un home, era en Bruno! En Guy el va pegar molt fort i els dos van caure al terra, però en Bruno era molt fort i les seves mans van anar directament al coll d’en Guy. En Guy el volia matar. Va empènyer en Bruno a la gespa lluitant dur.
De cop en Bruno va dir:
- Guy, tu saps que era jo!
- El pròxim cop que et trobi per aquí et mataré! - va cridar en Guy.
- O,h Guy! matem si també ho vols- va dir en Bruno rient, - però estàs a punt per matar al meu pare?
- Estic preparat per trucar a la policia,- va dir en Guy.
- I jo estic preparat per dir-li a l'Anne l'ho teu i de la Míriam , i desprès a la policia!- hi havia una llum vermella als ulls d’en Bruno; mirava com un animal afamat. - Ahir vaig escriure a l'Anne, Guy, almenys que em diguis que mataràs a el meu pare.- es va girar i va marxar.
Ara en Guy estava espantat. Va esperar que arribés la carta d’en Bruno per l'Anne. Sabia que no ho podia parar. Que podia dir a ella sobre l’assassinat? ell volia a la Míriam morta, no va poder evitar que en Bruno la matés. Ell també era culpable, i la seca culpabilitat creixia cada cop més.
Uns dies després l'Anne va trucar a en Guy. La seva veu estava tremolosa i en Guy va saber que alguna cosa passava.
- Tinc una carta, Guy,- va dir ella.
- Oh?- ell intentava estar tranquil - una carta?
- No hi ha cap nom a la carta, Guy. - va dir- diu que tu saps coses sobre l’assassinat de la Míriam.
- No ho entenc Anne - va dir ell- No ho se...
- Guy, no diré res - va dir l'Anne -Però que està passant?
- No passa res Anne- va dir en Guy, i va pensar que la seva veu sonava rara- Et puc veure aquesta nit? Hem de parlar d’això.
- No, no puc- va dir l'Anne.
En Guy sentia que la perdia, i que en Bruno estava a tot arreu. Després en Guy va fer alguna cosa mes: va començar a mentir a l'Anne.
These are pictures from two diferents films about the book,
in class we viewed the film corresponding to the last image.
